L'espectacle Entròpic funciona un cop el públic ha descobert que l'escenari està disposat a 90 graus del que és habitual. Llavors es troba espai, entre milers de caps que es mouen encuriosits, per anar seguint el desenvolupament de les acrobàcies, de més simpàtiques a més temeràries en les balances, el trapezi o la perxa xinesa. Los Galindos no especulen: mostren honestament exercicis acrobàtics de mèrit que trenen amb agilitat, ben acompanyats per una música viva, interpretada en directe. Els focs d'artifici finals donen l'esclat que es mereix una inauguració, però que es revelen innecessaris per al muntatge en altres ocasions.
La cinquantena de privilegiats que entren per sessió a Pueden dejar lo que quieran se subdivideixen en set grups coberts per cortines fetes de roba de colors. Els actors els expliquen una història deconstruïda tan personal com pròxima. Amb una estructura molt ben trenada, de xiuxiuejos, de salts d'escena, d'acurades accions de plegar i desplegar roba amorosament, atrapen l'interès i demostren que la dramatúrgia argentina també se sap moure en espais no convencionals.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario