Dues germanes viuen separades sense saber res l'una de l'altre durant vint anys. Un dia es retroben en una petita cabanya d'un bosc. A partir d'aquà comença una història, la seva, del que van viure abans i després de la seva separació. És una història difÃcil, de violència, una història de dues vides gens fà cils, una història explicada en primera persona, recordada en passat però que encara està molt viva en present.
Dirigida per Ramon Simó, que torna a la Beckett, El Bosc és un text que parla de "la capacitat que tenim les persones per refer les nostres vides després d'esdeveniments tan dramà tics com els que els passen a aquestes dues germanes". La germana petita havia patit abusos per part del seu germà i la germana gran va tenir que fugir de casa per causa del seu lesbianisme.
El text gira entre dos tipus de violència: la violència fÃsica representada pels maltractaments de la germana petita i la violència del mut, aquell que veu el que passa, calla i no fa res. Totes dues han arribat a la situació actual mitjançant els seus propis recursos. Malgrat el drama de la seva vida, Adela ficcionalitza algunes parts i s'agafa de la mà de l'humor per suportar les seves desgrà cies.
Ramon Simó confessa que el que més ell va atraure del text és aquesta barreja de gèneres, entre el drama i la comèdia que en certs moments li recordaven a les pel·lÃcules de David Lynch. Feixas també destaca l'ús del temps, els personatges viuen en present, s'expliquen les seves vides en passat i no renuncien en cap moment a la narració.
Daniel Feixas volia parlar de la violència en general "com una caracterÃstica que ens diferencia dels animals, perquè nosaltres tenim consciència i ells no, i això ens fa terriblement malvats".
L'altra protagonista, Montse Esteve califica a l'obra com "molt rica que permet treballar registres diferents i que pot agradar a un públic molt diferent, des dels adolescents, a persones grans o intel·lectuals, que riurà , plorarà i reflexionarà segons el moment".
El Bosc va guanyar el 50 Premi Andorrà de Teatre 2010 i es representarà a la Sala Beckett fins al 6 de febrer.
Font: Butaques i Somnis
No hay comentarios:
Publicar un comentario