Broggi reposa una obra d'un text de maduresa de Tolstoi

La lectura de La mort d'Ivan Ilitx va deixar tan fascinat Oriol Broggi que el va portar a muntar una obra sobre aquesta breu novel·la de maduresa de Lev Tolstoi, publicada el 1886. Va ser a la Sala Beckett i l'any 2005 amb tres actors i una pianista, també fent tasques interpretatives. «És l'espectacle que més m'agrada de tots els que he fet», va dir ahir el director barceloní, cap visible de la productora La Perla 29. Argument més que suficient perquè Broggi hagi convocat els mateixos intèrprets (Òscar Muñoz, Jacob Torres, Pilar Pla i la pianista Elvira Prado) per reposar aquesta crònica de la mort d'un jutge ambiciós i mediocre.

El canvi d'espai (de la Beckett a la Biblioteca de Catalunya) i els anys passats van portar Broggi al propòsit d'intentar fer algunes variacions respecte al muntatge original. «Però al final hem fet el mateix», va puntualitzar. El mateix és abordar una reflexió sobre com s'ha d'enfrontar la mort i la malaltia, temes que la novel·la de Tolstoi tracta amb gran lucidesa i brillantor.

La història s'inicia amb la mort d'aquest petitburgès il·lustrat, gairebé un aristòcrata, que no s'entén amb la seva dona. A partir de la seva mort per un càncer, s'anirà descobrint el seu món després que els seus amics trobin un diari del personatge. «És una obra dura, que fa patir i emociona al parlar d'un tema com el de la mort», va afirmar el director. L'actor Jacob Torres va subratllar el seu valor per aquest aspecte. «No ens sabem relacionar amb la mort en la cultura occidental». Els intèrprets fan el paper de narradors d'un text que poden llegir, recitar, interpretar i cantar amb fons de Beethoven o Schubert, per exemple.

Si la versió no ha canviat respecte al 2005, sí que ho ha fet l'actitud dels intèrprets davant la reposició. «Ara tinc un altre punt de vista. Recordo que llavors els assajos van ser molt durs; fins i tot vaig arribar a plorar. Ho veig tot de forma més serena», va explicar Pilar Pla. «Quan la vam estrenar teníem poc més de 30 anys i ara ja anem camí dels 40», va corroborar Torres. «Ara hi ha més calma i lucidesa per parlar del tema», va afegir Òscar Muñoz. I ho fan amb l'«alta literatura però molt pròxima» de Tolstoi segons l'adaptació del mateix Broggi i de Jeroni Rubió.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)