Josep Linuesa, que era amb mi a la sèrie, coneixia Magüi [Mira, la directora], havia de ser a l'obra i ella li va explicar com volia que fos la marquesa. Josep li va dir que treballava amb una noia que mai havia fet teatre, tot i que sí que hi estava molt interessada. Em van concertar un càsting, els va agradar i em van tornar a trucar. Llavors va sorgir aquesta possibilitat i vaig deixar Sin tetas no hay paraíso.
¿Es va presentar a la prova pensant que no hi tenia res a perdre?
No, realment volia fer teatre. Em moc per reptes, per coses que mai he fet o que siguin difícils, i el teatre ho era per a mi. Enfrontar-te al públic des d'un escenari no té res a veure amb la tele o el cine. El que volia era aprendre, i més al costat d'intèrprets de tota la vida amb Juan José Otegui o Tina Sainz.
Amb mestres així no hi havia millor manera possible de començar.
Sí, i a més tampoc havia treballat a les ordres d'una dona. Magüi em va ensenyar de seguida com agafar el text i interpretar-lo. M'ha ensenyat a parlar perquè t'escolti tot el teatre, a vocalitzar molt bé, i això em costa una mica.
¿Havia estudiat interpretació o algun curs de formació teatral?
No. Als 20 anys em van agafar en el primer càsting que vaig fer per a una sèrie de La Sexta que es deia SMS. Llavors estudiava Administració d'Empreses i Dret. Des d'aleshores no he parat de treballar.
Sense un simple curset, ¿no li feia por enfrontar-se al públic?
La por és el que manté viva la història. Li vaig sentir dir la frase a Juanjo Puigcorbé quan rodàvem la sèrie sobre Letizia i el Príncep. Al llarg d'aquest temps ho he comprovat. Si no hi ha por no hi ha gràcia.
¿És ara igual que el primer dia?
Doncs potser més. Sí que és veritat que el dia de l'estrena [el 30 d'octubre de 2009 a Alacant] tenia molta por i la vaig anar controlant a poc a poc. Però ara fa tres mesos que no fem l'obra. Saps que ha agradat molt i que acumules unes 120 funcions, però venir aquí imposa una mica. Aquest és un públic exigent i a Barcelona acabem. Vull sortir per la porta gran.
¿Què la va atraure del seu paper?
És un personatge d'època, i això no ho havia fet mai. Julieta té molta personalitat i li cau tot a sobre. No sap com es queda embarassada, els seus pares no la recolzen i es troba sola. Tot i així, treu forces d'on pot per aconseguir una figura paterna.
¿S'identifica amb Julieta?
Amb això d'estar embarassada, no [riu]. Però sí amb el seu esperit lluitador. A més sempre treballo a partir de la intuïció al no haver estudiat art dramàtic. Segueixo els meus impulsos per afrontar un personatge. I aquí era més difícil. Estem parlant del 1800 i d'una família molt estricta.
Però Magüi Mira l'ha vigilat de prop en el seu viatge al passat.
Sí, ha estat molt pendent de mi i no volia, per exemple, que ens tractessin d'oportunisme mediàtic.
¿Tenia aquesta por?
Estava clar que era una cara coneguda per una sèrie que havia sigut un boom. Però havia de donar la cara a l'escenari i jo era la primera preocupada. No volia que em veiessin com la Catalina de la sèrie, sinó com una actriu de teatre, com Julieta, la marquesa d'O.
¿Com s'ha sentit al costat d'un actor tan il·lustre com Otegui?
Ha sigut com un pare. Ja em va fer plorar quan va dir que seria la seva última funció perquè es retira. Quan Magüi em donava les notes, se m'enduia a un costat a l'acabar i aportava amb respecte el seu punt de vista, el seu consell... Fins i tot la directora l'hi demanava.
¿Ha llegit les crítiques?
Sí, sí. És el meu debut i he de prendre nota de les bones i les dolentes per millorar. Hi ha hagut de tot, però sorprenentment la majoria van ser bones. Ara no vull acabar amb mal regust de boca a Barcelona. Sóc molt exigent amb el meu treball.
¿Es veu un dia en un Shakespeare?
Això sí que seria un repte dels grans, grans... Però, ¿per què no?
Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)
Quina mandra tenir aquesta dona per aquí... Ma mare que es fan de 'sin tetas' està encantadíssima però no seré jo qui l'acompanyi al teatre a veure això.
ResponderEliminar