Si els records viuen mentre algú els alimenta, actors i dramaturgs que van triomfar al primer terç del segle passat bateguen, des d’ahir, en alguns salonets de veïns de l’Eixample. ¿La raó? Tots ells van passar per davant del que semblava una pintoresca exposició de retrats d’època, amb la sorpresa que eren per emportar-se’ls. O sigui, gratis. A uns quants metres es resolia el misteri. El bar Cristi, a l’avinguda de Roma, desapareixia del mapa i els seus nous titulars feien neteja. La rebotiga albergava un arsenal de peces de decorat, fotos i cartells del teatre Goya, tant de la seva primera etapa (1916-1932), com de la segona (1986-2003).
El donant improvisat era José Luis MartÃnez, un dels responsables del local, que albergarà un restaurant de tapes. Cansat de trucar a diferents institucions i pressionat per les obres va optar per treure el bagul dels records al carrer. «Em fa molta pena haver de llançar-ho, i ho he exposat aquà a veure si algú ho vol i s’ho emporta», va argumentar. Al marge del seu possible valor –algun retrat semblava original i autografiat, altres eren reproduccions, però amb dècades de solera, com constataven el paper fotogrà fic i els marcs–, la mercaderia tenia un gran valor sentimental.
Dedicatòries
La majoria s’acompanyava de dedicatòries a autors i responsables de la primera etapa de la sala, datats als anys 10 i 20. Un dels més espectaculars, una foto de cos sencer de la cèlebre actriu i directora Margarida Xirgu, era una confessió: afirmava sentir-se «l’actriu mimada del teatre Goya» grà cies a les obres, deia, del seu amic Salvador Vilaregut, a qui «estimava i respectava». Fotos dels actors Enric Borrà s i Ernesto Vilches, dedicatòries variades, rúbriques de Mercè Nicolau, MarÃa Morera, JoaquÃn Montero i fins i tot Santiago Rusiñol es van recolzar ahir en contenidors de recollida selectiva. Si no trobaven llar d’acollida el seu destà directe eren les escombraries. «He trucat al Goya, a l’ajuntament, a escoles d’art dramà tic, però ningú s’hi ha interessat», explicava MartÃnez.
L’empleat havia salvat de l’oblit, per a ell mateix, una foto de Lorca i unes quantes de Pepe Rubianes. Dos camions havien desallotjat, camà de l’abocador, escenaris i elements ornamentals guardats.
Segons sembla, el material va pertà nyer a una persona que va gestionar el teatre en la seva última etapa fins al tancament del 2004 (va tornar el 2008 de la mà de Focus), i que aquell any va obrir l’esmentat bar a l’Eixample esquerre. Una malaltia l’ha portat a deixar l’establiment i els seus tresors del passat.
Al carrer, missatgers, ciclistes en Bicing, vianants, mestresses de casa i curiosos d’ample espectre paraven a mirar l’exposició de l’oblit. No s’ho podien creure. «¿Això ho llencen?», preguntaven, pensant en la seva autenticitat. «Encara que no siguin originals són preciosos», exclamava una dona. Al cap de pocs minuts havien volat. Avui sobreviuran a les parets del veïnat.
Font: PatrÃcia Castán (El Periódico)
No hay comentarios:
Publicar un comentario