«Aquesta pel·lícula no explica res que no s’hagi explicat mil vegades», diu Cesc Gay sobre la seva primera incursió en el gènere de la comèdia. I si, a més, resulta que no es tracta d’una obra original, sinó d’una adaptació de V.O.S. (un dels primers èxits teatrals de Carol López), i que el repartiment és exactament el mateix que va pujar a l’escenari el 2005, la cosa es complica a l’hora de vendre com a novetat el producte, que s’estrena avui. No obstant, Cesc Gay (Ficció, En la ciudad i Krámpack) ha agafat l’argument de V.O.S. i ha anat més enllà, de manera que el resultat és un experiment que barreja la clàssica història de l’enamorament d’una parella (Àgata Roca i Andrés Herrera) amb l’entrellat del procés de rodatge de la pel·lícula, tot plegat sense que els personatges perdin la seva personalitat.
Paul Berrondo i Vicenta NDongo completen el repartiment de V.O.S., que explica una història d’amor i amistat entre dues parelles d’una trentena d’anys a la Barcelona actual, una mica de l’estil Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona però sense l’efecte de postal. L’espectador pot assistir en directe a l’evolució de les relacions entre els personatges i al seu rodatge, que es va fer en una antiga fàbrica del Poblenou i a Gràcia.
«Però no es tracta d’una pel·lícula dins d’una pel·lícula –adverteix Cesc Gay–. El que hem fet és un invent». L’invent barreja contínuament la realitat i la ficció i aconsegueix confondre-les en una mateixa història. A més, el director ha portat l’experiment fins a les seves últimes conseqüències fent aparèixer a la pantalla claquetes, tècnics que aguanten cartells amb subtítols i escenes tan poètiques com artificials, com la nevada que li cau a sobre al personatge d’Àgata Roca al saló de casa seva.
NATURALITAT
Malgrat que tots (o gairebé tots) els trucs cinematogràfics queden a la vista, la pel·lícula aconsegueix transmetre una increïble sensació de naturalitat. Els quatre actors van participar en el procés de creació de la versió teatral, aportant-hi les seves pròpies anècdotes de vida en parella, i el guió de Cesc Gay s’ha mantingut fidel a l’original. «Hi ha un plus d’excitació perquè tant els actors com el públic se senten molt identificats amb el que passa a la pantalla», afirma Àgata Roca, que el 2005 va dur el realisme a l’extrem aportant un embaràs real a l’obra de teatre.
Resulta curiós que en una pel·lícula sobre la comunicació entre les parelles (verbal i no verbal, perquè Cesc Gay posa l’objectiu de la càmera més en els gestos i les mirades que en les paraules) sorgeixin problemes de comunicació. V.O.S. està rodada en català, castellà i eusquera, però no hi ha hagut manera de mantenir el trilingüisme original i el director s’ha vist obligat a doblar al castellà la pel·lícula per distribuir-la fora de Catalunya.
Font: Gemma Tramullas (El Periódico)
No hay comentarios:
Publicar un comentario