La actriz norteamericana Jessica Lange dará vida al emblemático personaje de la Colometa, creado por Mercè Rodoreda, en el escenario del teatro Romea en una fecha todavía por determinar de la próxima temporada, cuando se cumplen diez años de la gestión del centro a cargo del grupo Focus.

El presidente de Focus, Daniel Martínez, y el director artístico del Romea, Calixto Bieito, han presentado en una cuidada y poco improvisada puesta de escena, con conexiones a través de videocámara, los diferentes espectáculos que podrán verse a partir de septiembre, cuando Animalario recale en la ciudad con Urtain, de Juan Cavestany, dirigido por Andrés Lima, en coproducción con el Centro Dramático Nacional.

Lange, ganadora de dos Oscar, pondrá voz en inglés, bajo la dirección del catalán Joan Ollé, a la adaptación del monólogo La plaça del diamant, la novela más conocida de Rodoreda, en un espectáculo que estrenó en mayo de este año en el Baryshnikov Arts Center de Nueva York en el marco del Catalan Days, organizado por el Instituto Ramon Llull.

Tras haber podido trabajar con ella varios días para preparar la lectura del texto, Ollé dijo de Lange que es "una señora preciosa, que hizo una lectura emocionante". Y apostilló que "hay actrices de aquí que son mucho más divas que ella".

La programación de la nueva temporada del Romea, con un presupuesto de 4,5 millones de euros, estará muy marcada por la celebración del décimo aniversario de la gestión de Focus, de manera que será "un poco sorpresiva, humanista, y con ganas de despertar la curiosidad del público".

Entre los días 1 de septiembre y 22 de noviembre estará en cartelera Urtain, "un espectáculo deportivo sobre España y sobre la vida de un suicida". Le sucederá, el día 25 de noviembre y hasta el 13 de diciembre, la danza, con una versión "muy moderna" de laBella durmiente del bosque, a cargo del Ballet de Santa Coloma de Gramenet-David Campos, mientras que entre el 15 de diciembre y el 23 de enero el teatro será para Paganini, un exitoso proyecto de la compañía Yllana, que ya se vio la pasada temporada.

Comediants serán los próximos en ocupar las tablas del Romea, entre el 27 de diciembre y el 24 de enero, con Num3r@lia, una obra "familiar multidisciplinar" dirigida por Joan Font en la que se demuestra que la vida "sería muy difícil de explicar sin los números".

Otra de las apuestas de Calixto Bieito es la producción de El café, de Carlo Goldoni, dirigido por Joan Ollé, con los actores de la compañía del centro. Se trata de una de las consideradas obras maestras del veneciano, una "comedia humana y moral, a la vez divertida y emocionante", según Bieito.

Blackbird, del escocés David Harrower, se representará en castellano entre el 10 de abril y el 9 de mayo de 2010, dirigido por Gerardo Vera, con los actores del Romea. Para Vera, "es una obra que te habita, te posee, una historia de amor entre un hombre de 55 años y una mujer de 27, que no deja indiferente a nadie".

El joven Toni Martín es el autor del espectáculo The Hamlet's Circus, que dirigirá él mismo en producción con el Centro de Artes Escénicas de Reus (Tarragona), y que trata sobre "la devaluación del individuo en la sociedad contemporánea". Bieito ha mantenido que "aunque no sé qué será ni hacia adónde irá" es una obra que le provoca buenas vibraciones, "experimental y radical".

La temporada se cerrará con una obra en las antípodas, Angelina o el honor de un brigadier, de Enrique Jardiel Poncela, con Chete Lera, Cristina Marcos y Jacobo Dicenta, entre otros actores. Para Bieito esta elección es la demostración de que "todas las fiestas tienen su punto de absurdo."

Font: www.lavanguardia.es
Publicado por en No hay comentarios:


Las dos funciones en el Festival Grec de Barcelona del espectáculo La guerra de los hijos de la luz contra los hijos de las tinieblas, dirigida por el cineasta israelí Amos Gitai y protagonizada por Jeanne Moreau, se han suspendido por enfermedad de la actriz, según informó el Institut de Cultura.

l texto, basado en La guerra de los judíos de Flavio Josefo y que explica la gran revuelta de los judíos de Galilea y Judea contra el imperio romano en el siglo I, estaba previsto que se pusiera en escena hoy y mañana en el Teatre Grec y, además de Moreau, actuaban Jerome Koenig, Manel Barceló y Silvia Bel. El importe de las entradas se devolverá en el mismo lugar donde fueron adquiridas a partir de mañana y durante un mes.

Moureau es un icono vivo del cine del siglo XX, fue calificada por Orson Welles como la "mejor actriz del mundo". En los comienzos de su carrera, marcada por el hecho de haber sido una de las musas de la nouvelle vague, trabajó con directores icónicos de la historia del cine como Francois Truffaut, Louis Malle, Michelangelo Antonioni, Elia Kazan, Wim Wenders o Luis Buñuel.

Acumula además todos los grandes premios cinematográficos europeos. En 2001 se convirtió en la primera mujer nombrada académica en la Academia de Bellas Artes de París y es la única actriz que ha presidido el Festival de Cannes en dos ocasiones.

Font: www.elpais.com
Publicado por en No hay comentarios:
Si els records viuen mentre algú els alimenta, actors i dramaturgs que van triomfar al primer terç del segle passat bateguen, des d’ahir, en alguns salonets de veïns de l’Eixample. ¿La raó? Tots ells van passar per davant del que semblava una pintoresca exposició de retrats d’època, amb la sorpresa que eren per emportar-se’ls. O sigui, gratis. A uns quants metres es resolia el misteri. El bar Cristi, a l’avinguda de Roma, desapareixia del mapa i els seus nous titulars feien neteja. La rebotiga albergava un arsenal de peces de decorat, fotos i cartells del teatre Goya, tant de la seva primera etapa (1916-1932), com de la segona (1986-2003).

El donant improvisat era José Luis Martínez, un dels responsables del local, que albergarà un restaurant de tapes. Cansat de trucar a diferents institucions i pressionat per les obres va optar per treure el bagul dels records al carrer. «Em fa molta pena haver de llançar-ho, i ho he exposat aquí a veure si algú ho vol i s’ho emporta», va argumentar. Al marge del seu possible valor –algun retrat semblava original i autografiat, altres eren reproduccions, però amb dècades de solera, com constataven el paper fotogràfic i els marcs–, la mercaderia tenia un gran valor sentimental.

Dedicatòries
La majoria s’acompanyava de dedicatòries a autors i responsables de la primera etapa de la sala, datats als anys 10 i 20. Un dels més espectaculars, una foto de cos sencer de la cèlebre actriu i directora Margarida Xirgu, era una confessió: afirmava sentir-se «l’actriu mimada del teatre Goya» gràcies a les obres, deia, del seu amic Salvador Vilaregut, a qui «estimava i respectava». Fotos dels actors Enric Borràs i Ernesto Vilches, dedicatòries variades, rúbriques de Mercè Nicolau, María Morera, Joaquín Montero i fins i tot Santiago Rusiñol es van recolzar ahir en contenidors de recollida selectiva. Si no trobaven llar d’acollida el seu destí directe eren les escombraries. «He trucat al Goya, a l’ajuntament, a escoles d’art dramàtic, però ningú s’hi ha interessat», explicava Martínez.

L’empleat havia salvat de l’oblit, per a ell mateix, una foto de Lorca i unes quantes de Pepe Rubianes. Dos camions havien desallotjat, camí de l’abocador, escenaris i elements ornamentals guardats.

Segons sembla, el material va pertànyer a una persona que va gestionar el teatre en la seva última etapa fins al tancament del 2004 (va tornar el 2008 de la mà de Focus), i que aquell any va obrir l’esmentat bar a l’Eixample esquerre. Una malaltia l’ha portat a deixar l’establiment i els seus tresors del passat.

Al carrer, missatgers, ciclistes en Bicing, vianants, mestresses de casa i curiosos d’ample espectre paraven a mirar l’exposició de l’oblit. No s’ho podien creure. «¿Això ho llencen?», preguntaven, pensant en la seva autenticitat. «Encara que no siguin originals són preciosos», exclamava una dona. Al cap de pocs minuts havien volat. Avui sobreviuran a les parets del veïnat.

Font: Patrícia Castán (El Periódico)
Publicado por en No hay comentarios:
Amos Gitai, el reconegut director israelià, presenta al Grec l’obra La Guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, espectacle teatral inspirat en La Guerra dels jueus de Josep Flavi. L’obra, de la que es faran representacions al Teatre Grec els dies 17 i 18 de juliol, conta amb un repartiment d’actors entre els que destaca Jeanne Moreau i Jérome Koenig, a més d’Eric Elmosnino, Sheredy Jabarin, i els catalans Silvia Bel i Manel Barceló. Aquesta obra és el primer fruit sorgit de l’acord mediterrani Kadmos, i esdevé, per tant, una coproducció amb els festivals de les ciutats d’Avinyó, Atenes, Istanbul, París i Barcelona.

L’espectacle dirigit per Gitai versa en forma d’oratori un relat creat a partir dels diaris que escrigué Josep Flavi al segle I, on s’explica la revolta dels jueus de Galilea i Judea contra l’imperi romà , i la resposta bèl•lica que portaren a terme per sufocar-la el general Vespasià i el seu fill Titus. Pare i fill, que després es convertirien en emperadors, propiciaren el suïcidi col•lectiu dels últims insurrectes refugiats a la ciutadella de la Massada, el final de la sobirania jueva i l’inici d’un exili d’aquest poble de prop de dos mil anys. Dintre del conflicte, Josep Flavi és un dels que lidera la rebel•lió, i quan cau captiu per Vespasià, passa a col•laborar amb el bàndol dels romans i es trasllada a Roma.

D’aquesta manera, la història és escrita per un testimoni directe de l’entorn de l’emperador. A l’adaptació portada a terme per l’israelià Amos Gitai, però, s’ha imaginat un oratori polifònic de forma que a voltes es senten diversos narradors alhora que s’expressen en diferents llengües. Aquesta realitat polièdrica respon al fet que l’obra, de la que fins ahir es van fer representacions a Avinyó, després de Barcelona també farà gira a Grècia, Turquia i França. D’aquesta manera, a part de l’anglès, el jiddisch, l’àrab i l’hebreu, a Barcelona s’escoltarà en determinats moments el català i el castellà, a París el francès, a Atenes el grec, i el turc a Istanbul .

En referència a l’elenc d’actors, Gitai creu que el fet que Jeanne Moreau participi a l’obra és tot un privilegi, tenint en compte que té 81 anys i les actrius de la seva talla només estan pendents de les catifes vermelles de Cannes. Mentre que ella, continua Gitai ha rodat més de cent pel•lícules amb els directors més importants del darrer segle, com Orson Welles o Buñuel, però gaudeix com mai, encara, apujant-se a un escenari. Un altre dels actors destacats, Jérome Koenig, que encarna a Vespesià, afirma que aquesta obra parla del primer assalt als drets humans, i ens dona la responsabilitat d’obrir el debat perquè segueixi viu. A més, el veterà actor ja va representar fa uns anys a Venècia i a Sicília el paper d’aquest emperador. Per tant, explica sóc com un vell soldat i aquest és el paper de la meva vida. L’inclusió de dos actors catalans, respon al fet que a cada país hi haurà dos personatges que canviaran, de manera que actuaran actors del territori on s’hagi de representar l’obra, per així poder-hi incloure la llengües de cada estat. En aquest cas, per les funcions de Barcelona seran a l’escenari els actors Silvia Bel i Manel Barceló. Per aquest últim, a l’obra es senten totes les veus del conflicte, i Titus, el personatge que ell interpreta, és la veu del dominant. Així com també, continua Barceló, es reflecteix la forma externa del conflicte, el patiment de les víctimes, i les raons per les quals s’autoritza la guerra.

Amb tot, l’obra, formada per un pròleg i set quadres, representa per a Amos Gitai una de les primeres històries que versen un conflicte. Per l’israelià, que afirma conèixer l’obra des de la infantesa, els diaris de Flavi són, a més, un relat que s’emmarca en la més estricta actualitat, donada la situació que es viu en determinats llocs del planeta. Per aquest motiu explica, seria molt important per ell poder representar l’obra a un territori tan conflictiu com Gaza, perquè, al muntatge també participa una orquestra formada per músics israelians i palestins. La complicada situació política que viuen ambdues realitats, que el director coneix de primera mà, es troba en l’actualitat en un punt on els dos bàndols són conscients que han de moure fitxa per trobar una solució, i ara amb Obama s’han obert grans esperances.

El director espera que aquest muntatge, que no ha obtingut un aplaudiment de la crítica a Avinyó, contribueixi a esclarir els conflictes bèl•lics i els assalts als drets humans que encara es pateixen arreu del món.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)
Publicado por en No hay comentarios:
El Festival Shakespeare 2009 acaba de sortir del forn. Se servirà del 31 de juliol al 9 d’agost de 2009 i, per primer cop, se celebrarà íntegrament a la Masia de Can Ribot de Mataró. D’aquesta manera l’Ajuntament de Santa Susanna renuncia a la seva gestió en no poder fer-se càrrec per motius econòmics.

En la roda de presentació van assistir Sergi Penedès, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Anna Falguera, Directora de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i Montse Vellvehí, directora del festival.

Penedès ha parlat de la vocació internacional del festival i ha definit aquesta edició com la més multidisciplinar. Música, dansa, cinema, teatre... És un festival inèdit a l’Estat Espanyol. La seu torna a ser la idíl•lica Masia Can Ribot, un espai situat a la carretera de Mataró a Sant Andreu de Llavaneres amb unes vistes espectaculars damunt del mar. Aquest any, però, dels dos escenaris que hi havia l’any passat s’ha suprimit el més petit.

Pel que fa a les xifres, enguany el Festival ha reduït en 50.000 euros el seu pressupost. Dels 300.000 euros de l’any passat s’ha reduït a 250.000 euros, dels quals 70.000 els assumeix la Direcció de Cooperació Cultural de la Generalitat –la mateixa quantitat de l’any passat- mentre que la resta és assumida per l’Ajuntament de Mataró. La directora General de Cooperació Cultural de la Generalitat, Anna Falguera, ha destacat el suport del govern al festival en una situació complicada en referència a l’actual crisi econòmica. També ha agraït a l’Ajuntament de Mataró la decisió d’haver agafat en solitari el projecte.

Pel que fa als continguts, explicats per la directora artística, el festival consta de sis espectacles relacionats directament o indirectament amb el dramaturg anglès. L’espectacle inaugural anirà a càrrec de la Big Band Jazz Maresme (31 de juliol) amb el concert Duke Ellington’s Such Sweet Thunder. Una coproducció del Festival i l’Ajuntament de Mataró on es presenta aquesta suite en la que Ellington va voler relacionar el jazz amb l’obra de Shakespeare.

El 2 d’agost es representa Ricard II, l’espectacle dirigit per Carme Portacelli i protagonitzat per Manel Barceló i David Bagès, entre d’altres, que es va poder veure aquesta temporada a la Nau Ivanow de Barcelona. Vellvehí ha justificat el seu retorn dient que es tracta d’una obra de la qual s’han fet poques representacions.

El 5 d’agost arriba l’espectacle de dansa Fair Friends Shakespeare’s sonnets de la companyia alemanya Moving Theatre. Proposta amb tres ballarins que ofereix una visió particular dels sonets del bard anglès.

El 6 d’agost es presenta la lectura dramatitzada La caça de l’home d’Albert Balasch (Premi Gabriel Ferrater de Poesia 2009) a càrrec del director i actor Mario Gas. Una visió subjectiva d’El rei Lear.

La proposta familiar d’enguany arriba el 7 d’agost amb Giulietta, veterà espectacle de creació pròpia de la pallassa catalana Pepa Plana, estrenat l’any 2000, en la que adapta el cèlebre Romeu i Julieta sota un prisma molt personal.

El Festival es tancarà amb una versió iconoclasta i minimalista d’El somni d’una nit d’estiu dirigida per la francesa Irina Brook, filla del cèlebre director Peter Brook. Sis actors representaran En attendant le songe.

Com cada any, el Festival tindrà activitats paral•leles. La més innovadora és la proposta d’edició d’un llibre anual, fruit de la col•laboració entre el festival i l’Editorial Eumo. El primer número és el llibre Dues mirades, dos punts de vista sobre les anomenades “obres històriques” del món shakespearià amb els textos Bales invisibles a càrrec d’Stephen Greenblatt i Art i ideologia escrit pel traductor i especialista en Shakespeare Salvador Oliva.

Amb motiu de la celebració dels 400 anys de la publicació dels sonets (1609-2009), el festival coproduirà, juntament amb el Centre d’Art Can Massó de Reus, la instal•lació plàstica de l’artista Salvador Juanpere Mentre els versos visquin... on es recullen 20 sonets trepanats damunt de plafons de fusta. Tots ells s’exhibiran als jardins de Can Ribot durant tots els dies del festival.

Els sonets també centraran la taula rodona Els traductors dels Sonets amb la participació de Salvador Oliva, Txema Martínez Marzo i Andrés Ehrenhaus. Pel que fa als cursos, aquest any el Festival ha signat un acord de col•laboració amb l’Institut del Teatre a través del qual els estudiants que hi participin podran obtenir crèdits per a la carrera. Els cursos seran El llenguatge de la memòria a càrrec de Cristina Castrillo i Bruna Gusberti (Teatro delle Radici) iJugant amb Macbeth amb Simon Scardifield. Els alumnes del Taller de l’Aula de Teatre de Mataró presentaran el resultat del treball d’escenes desenvolupat sobre Ricard III de William Shakespeare, amb música de Duke Ellington. Per a Montse Vellvehí, una manera d’implicar pedagògicament alumnes de Mataró amb el geni anglès.

Finalment, el Festival ofereix Shakespeare i el cinema amb la projecció de la pel•lícula Omkara del director hindú Vishal Bhardwaj, una visió contemporània d’Otel•lo realitzada des de Bollywood.

El Festival Shakespeare va néixer l’any 2003 de la mà de Paco Azorín, Montse Vellvehí i Pere Milan amb la voluntat artística de produïr i exhibir espectacles inspirats en la figura de William Shakespeare.

Font: Albert Miret (www.teatral.net)
Publicado por en No hay comentarios:
Julia smells like teen spirit representa una nova etapa per a Jordi Casanovas. D’una banda, aquesta és la primera obra del director que s’estrena al Festival Grec, però també és el primer cop que Casanovas dirigirà un espectacle al Teatre Lliure. A més, a la representació, de la que es faran funcions del 16 al 19 de juliol, Casanovas es deslliga momentàniament de la seva companyia i de l’equip d’intèrprets habituals que fins ara havien protagonitzat les seves obres. En aquesta ocasió, els tres actors que formen l’espectacle són Mia Esteve, Rubén Ametllé i Patrícia Bargalló.

Julia smells like teen spirit, però, continua amb la vessant que caracteritza les obres del jove director, en les que es basa en tragèdies clàssiques afegint-les una mirada contemporània. En aquest cas, Julia smells..., conjuga dues influències: s’inspira en el mite de La senyoreta Júlia d'August Strindberg, però també en la biografia de Kurt Cobain, el líder de Nirvana, que podria ser també la del recentment desaparegut Michael Jackson. Conjugades aquestes dues influències, Casanovas aplica a l’obra característiques de la dramatúrgia més clàssica, per a crear una història nova, basada en els paràmetres de la societat actual. D’aquesta manera,Julia smells like teen spirit és un thriller psicològic en forma de tragèdia, que s’ubica als Estats Units del nostre segle. La protagonista, Júlia, és una estrella de rock que va assolir l’èxit de manera prematura, i de la que ara, passats els anys, tothom n’espera alguna cosa més.

Interpretada per l’actriu Mia Esteve, a Julia l’han abandonada els integrants de la seva antiga banda, i convoca un càsting per trobar-ne de nous. En una habitació d’una casa aïllada de la muntanya, el Jan i la Cris – interpretats per Rubén Ametllé i Patrícia Bargalló- acudeixen a l’audició, amb la intenció de no deixar escapar aquesta oportunitat d’aconseguir l’èxit. Però l’audició comença de manera errònia, i Jan i Cris, orquestren un pla per manipular a Júlia i fer que aquesta els contracti, amb la intenció de deixar de banda, a qualsevol preu, la monòtona vida que han portat fins ara.

El duel que s’estableix entre ells i les disputes que planegen durant tota l’obra,prenen forma de lluita constant entre els personatges per portar-los al llindar de l’existència. Per aquest motiu, per Jordi Casanovas l’obra connecta amb les estrelles que trunquen la vida de forma violenta. Però, alhora, es una història sobre el que necessitem cadascun de nosaltres, o el que pensem que necessitem. D’una banda, així, amb Júlia smells... el jove director vol indagar en la responsabilitat que representa per un músic el fet de lliurar una creació a la resta del món. Però, el més important, intenta reflectir tota una generació de joves, que aspiren a fer-se famosos de la nit al dia sense realitzar cap esforç.

L’obra, formada per una sola escena que abasta al voltant d’una hora, se succeeix en temps real, i en ella s’esdevenen tres moments musicals inspirats en el so grunge, en el que els actors interpreten cançons i toquen la guitarra, la bateria i el baix. Per Rubén Ametllé i Mia Esteve, tot i que l’obra no es pugui considerar un musical, les aparicions vocals tenen un component dramàtic molt fort, que prefigura l’obra.

Julia smells like teen spirit, de la que s’espera es concertin més actuacions després d’estrenar-se al Grec, pot ser entesa com una reflexió al voltant del valor del reconeixement social que cada vegada més joves semblen necessitar per considerar que la seva vida és plena.

Font: Mercè Pérez Pons (www.teatral.net)
Publicado por en 1 comentario: