Mostrando entradas con la etiqueta Montse German. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Montse German. Mostrar todas las entradas


Font: Laura Serra (ara.cat)
El teatre necessita revulsius constants, sobretot en un context de caiguda en picat dels espectadors. La jove companyia Sixto Paz, liderada per Pau Roca, ha agafat el bou per les banyes: proposen als espectadors que paguin l'entrada al preu que vulguin i després de veure la funció. No només estan convençuts de l'interès de la proposta, sinó que creuen que és possible un nou sistema al marge de l'economia de mercat: "És l'economia empàtica. En comptes de compartir, col·laborar. La taquilla inversa fa que s'estableixi un diàleg amb l'espectador. Si compartim tota la informació, l'espectador entendrà la situació de la companyia i confiem que valori el que hem fet. Apel·lem al consum responsable", explicava ahir David Costa. La Sala Beckett els ha acceptat la jugada.
L'experiment, de fet, té molt a veure amb l'espectacle que ha decidit tirar endavant Sixto Paz, com a coproductors de l'obra juntament amb la Beckett. Si existeix, encara no ho he trobat és un text del jove valor anglès Nick Payne. "Dispara dos temes en paral·lel: el compromís individual amb la pròpia família i la forma de vida i el compromís ideològic i polític amb el món -explica Toni Casares, director de la sala-. Són dues línies que no sempre conflueixen: com vivim de portes endins i com vivim de portes enfora".
Marilia Samper, un altre valor en alça -autora i directora que ha passat pel cicle T6 del Teatre Nacional-, dirigeix una proposta austera en producció però gran en ambició. "És un text que m'ha tocat, m'ha emocionat, perquè parla de mi. Conté petits conflictes humans sota els quals passen les grans coses", explica. Els quatre protagonistes són membres d'una família convencional que viuen aïllats cadascú en el seu drama. El pare (Carles Gilabert) és un professor universitari obsessionat per la seva tesi doctoral ecologista, que tracta la necessitat de reducció global i de comptar amb la comunitat. Mentre l'home intenta salvar el planeta, destrueix la seva família: una filla acomplexada que pateix bullying (interpretada per la debutant Patricia Garcia) i una dona frustrada (Montse Germán). El detonant de l'obra és l'arribada del tiet (Pau Roca). "Ningú és capaç de demanar ajuda i tots estan sols i necessitats", diu Samper.
Nick Payne va estrenar aquesta obra a Broadway al setembre amb Jake Gyllenhaal al cast i acaba d'estrenar l'últim text al Royal Court, Constel·lacions, que serà al febrer al Teatre Akadèmia.


Aquest dimecres 13 de juny, quan acabi la funció d'Agost a la Sala Gran del Teatre Nacional, l'espectacle es convertirà en el títol més vist en tota la història del TNC, ja que haurà aplegat més de 70.000 espectadors i superarà els 69.682 espectadors de l'espectacle que fins ara tenia aquest rècord: Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo de Filippo i direcció de Sergi Belbel.
Agost arriba a aquest rècord històric amb altres xifres que reafirmen la seva condició de fenomen teatral: ara mateix l'espectacle té pràcticament exhaurides totes les entrades fins a l'última funció, el 8 de juliol, i té previst arribar a les 100 funcions el pròxim 4 de juliol.
Agost és la gran tragèdia americana del segle XXI, obra de Tracy Letts, i ha comptat amb la direcció de Sergi Belbel. La protagonitzen Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. Es va estrenar la temporada 2010/2011 i, després de dos mesos d'èxit, es va decidir reprogramar-la la temporada següent. Estarà en cartell fins al 8 de juliol.
Font: www.ara.cat


Agost segueix escalfant la cartellera barcelonina a un ritme imparable i prorrogarà tres setmanes més. El fenomen de la temporada passada del TNC, va tornar a la Sala Gran el passat 25 d'abril i ha tornat a superar totes les expectatives: ja s'han exhaurit totes les entrades previstes fins al 17 de juny i aquest divendres es posaran a la venda les entrades per a noves funcions del 20 de juny al 8 de juliol. 
A Agost, el dramaturg nord-americà Tracy Letts traça el relat descarnat i tragicòmic d'una família del Midwest americà que es veu obligada a retrobar-se en el dia en què el cap de família desapareix. La versió catalana, dirigida per Sergi Belbel, té com a protagonistes quatre pesos pesats de l'escena catalana: Anna Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German.
Font: ACN via www.ara.cat


Torna Agost a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). L'adaptació de Sergi Belbel del text de Tracy Letts va ser la sensació teatral de la temporada passada, amb un gran èxit de públic –va aplegar gairebé 40.000 espectadors en 50 funcions– es reestrena aquest dimecres amb l'objectiu de convertir-se en l'espectacle més vist de la història del TNC. Fins ara el rècord el té l'obra Dissabte, diumenge i dilluns, d'Eduardo De Filippo i direcció del mateix Sergi Belbel, amb gairebé 70.000 espectadors.
El muntatge va ser premiat als Premis Butaca de l'any passat pel millor muntatge, la millor direcció i la millor actriu (Anna Lizaran), i en el seu retorn  tornarà a comptar amb el mateix repartiment de la temporada passada, encapçalat per la mateixa Lizaran, Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German. L'únic canvi serà la incorporació de l'actor Francesc Lucchetti en substitució de Carles Velat.
Agost narra la història d’una família del 'midwest' americà que es veu obligada a retrobar-se el dia en què el cap de la família desapareix. Amb una barreja d'amagor i humor, el text explora els costums de l'Amèrica profunda actual i, per extensió, de la societat occidental.
Font: www.ara.cat