Anna Lizaran: "Em van regalar l'hort urbà per una estrena"

Font: Elisenda Roca (www.ara.cat)

La seva terrassa és plena de flors, hortalisses i vegetals. Prop d'unes hortènsies espectaculars, hi ha una olivera i, més enllà, una figuera. Em regala dues gardènies. "Posa-les en un bol amb aigua. De nit, veuràs quin perfum!" Parlem mentre feineja: ara arrossega un sac de compost, ara agafa la pala per remoure el substrat, ara pren el rasclet per anivellar-ho tot. "De vegades em poso guants, però el que m'agrada és tocar la terra".

Anna Lizaran explica que l'acaben de trucar per fer-li una entrevista amb motiu dels quaranta anys de la fundació de Comediants. "Fa quaranta anys!", s'esgarrifa. Aquesta tarda serà l'última funció d' Agost al Teatre Nacional de Catalunya i el seu agost el passarà assajant La bête, amb Jordi Boixaderas i Abel Folk. També serà La dama de la furgoneta, d'Alan Bennett, que adaptarà i dirigirà Pau Miró al Lliure.

"Tota la vida he sigut molt amant del camp i de les plantes. Ara que tinc un hort, m'hi fixo cada dia amb la il·lusió de veure-les créixer. Quan anàvem a Can Trué, a casa el Fabià Puigserver, em deia: «Vés-me a plantar les faves!» I jo disfrutava mesurant, fent forats, plantant. Val a dir que exigeix un esforç constant, sobretot un hort gran. T'esllomes!"

Curiosament, la taula de cultiu on té part del seu hort també està lligada al teatre. "Va ser un regal que em van fer després d'una estrena. Fins llavors jo ho plantava tot a les jardineres: que si pastanagues, que si raves, que si cebes, cosetes petites. Per a l'hort necessites una terra especial, un substrat diferent del de les flors. I cal barrejar-ho amb fibra de coco. De tant en tant veus que hi ha cuquets. Bon senyal! Vol dir que la terra té un estat idoni. Encara que quan em surten per sorpresa em fan una mica d'angúnia".

I quina collita fa? "Se'm fan molt bé enciams, bledes, pebrots, però els tomàquets, no. Tot i que és una producció petita, fa molta il·lusió veure com donen fruit. Ai, que hi ha sis olives! Ai, que hi ha vuit maduixes! Ai, que hi ha quatre figues! Una vegada vam cultivar unes albergínies petitones, precioses, un luxe. I fem molta collita de ruca. Creix tot l'any, és molt agraïda. He après a cultivar coses fàcils. A l'hivern collim uns bròquils menuts, com de bebè."

Infermeria vegetal

Sobre una taula veig unes plantes una mica moixes. "Aquí hi tinc la infermeria per a les plantes que necessiten cures especials. Quan una planta té una malura, fora!, o et contaminarà les altres". Hi ha jardineres plenes d'herbes aromàtiques. "Mira, l'alfàbrega de fulla gran per cuinar, la menta, el porradell, la ruda, la sàlvia. Aquest planter de remolatxa i soja me'l va regalar la [Rosa] Renom. I la sajolida, l'herba de les olives, és la que m'agrada més del món! Toca, olora! Jo n'hi poso al rostit".

Algun consell? "Les plantes han de passar una mica de set o se't podreixen. No cal negar-les d'aigua. I necessiten compost natural. Fa una pudor horrorosa però és boníssim perquè aporta nutrients essencials per a l'hort. En aquest sac hi ha guano, o sigui, merda de pingüí", riu. L'hort té uns enemics petits però terribles. "Has d'estar atent o se't mengen les cuques: la cotxinilla, el pugó, els llimacs, les erugues. És la lluita constant amb les bèsties de terra. En canvi, saps que les marietes són ideals per combatre algunes plagues?"

I el clima? "Un hivern, una gelada ens va cremar moltes plantes! Se'ns va glaçar una Stephanotis . L'anava a arrencar, però vaig esperar a veure si reeixia. I la tia va dir: «Oi que has esperat? Doncs ara et premio». I, mira-la! Està preciosa! És un miracle".