La democràcia, a examen

Belén Esteban, Berlusconi, els mercats, Grècia, Al-Qaida, Democràcia Ja, José Luis Sampedro, la victòria del PP... Són exemples a què apel·la Àlex Rigola per parlar de Coriolà, el seu retorn a l'univers de Shakespeare després de la seva versió de Ricard III, fa més de sis anys. Parla d'aquests exemples tan dispars com a paisatge d'un debat sobre l'estat de la democràcia. El diagnòstic de Rigola és pessimista i sentencia: «Parlem de les mateixes coses que fa sis segles». L'exdirector del Lliure presenta el muntatge des d'avui fins diumenge a Salt i del 8 de març al 15 d'abril a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc.

Shakespeare ja va parlar d'aquest debat polític amb la seva tragèdia sobre Caius Marci Coriolà (Joan Carreras), el general romà que s'enfronta als tribuns perquè nega al poble la seva capacitat de decidir. Estima la seva gent però no creu que pugui governar. Desterrat en una revolta, Coriolà prepara amb el poble enemic la invasió de Roma. A les portes de la ciutat, només la intervenció de la seva mare (Mercè Arànega) el frena en el seu propòsit.

Situación perillosa

Rigola recorre a Shakespeare per debatre sobre la democràcia inquiet, per exemple, per una enquesta que deia que Belén Esteban podia treure una acta de diputada. També recorda que Berlusconi només va caure per pressions externes, no per la voluntat dels italians. O que el PP va perdre unes eleccions i amb el mateix nombre de vots va aconseguir majoria absoluta en les següents. Les seves conclusions coincideixen amb les del savi Sampedro: no hi ha democràcia i la gent està cansada del sistema perquè està manipulada i no se l'educa per actuar com a ciutadans reflexius. «És una situació perillosa pel que pugui venir», avisa.

Només vuit actors

Per reforçar el debat, Rigola ha suprimit les escenes d'acció i ha buscat una posada en escena molt sintètica. Vuit intèrprets, unes cadires i una instal·lació inspirada en els cartells de Las Vegas amb la paraula Democracy. Essencialitat en dies de crisi: el Coriolà de Rigola compta amb vuit intèrprets, mentre que el que es va fer al TNC el 2002 comptava amb 24. I com afirma el director, «un espectacle sobre un militar dictador només es podia estrenar un 23-F». Avui, a Salt.

Font: José Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)