El Neo ressuscita

El Festival de Teatre Visual de Barcelona del 2004 es va transformar en festival de creació i innovació escèniques i nous mitjans, el Neo, la tardor del 2006. Amb el nom se'l volia convertir en una edició anual de la primavera que fos referència de la creativitat de nous dramaturgs (que fusionen disciplines, des de la performance a la dansa o el cinema i la música) del sud de la Mediterrània. Ara, cinc anys després del que li correspondria, hi ha concretada convocatòria: del 10 al 13 de maig. En aquesta primera edició, de circumstàncies, es renunciarà a ser la porta d'entrada d'algunes de les creacions internacionals a Barcelona. Sí que es vol convertir en l'aparador de la nova escena catalana per oferir nous muntatges tant a la resta de Catalunya com a l'Estat i altres mercats internacionals. Amb el suport de l'Institut Ramon Llull, volen atraure uns 50 programadors que els rebin en gires internacionals.

A més de l'Institut del Teatre, l'impulsor d'aquesta trobada arran del festival de titelles que va engegar el director Herman Bonnín el 1973, ara també s'hi adhereixen el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i La Seca (la fàbrica de creació que lidera l'equip de l'Espai Brossa, amb Hausson i el mateix Bonnín). El pressupost d'aquesta nova etapa és d'uns 300.000 euros, ja que a l'aportació de l'Institut del Teatre s'hi ha d'afegir la que el Lliure destinava al cicle Radicals Lliure, per exemple. El director general de l'Institut del Teatre, Jordi Font, augura” que sumar té, avui, efectes multiplicadors”. Per ara, no s'han integrat sales com ara L'antic Teatre o La Porta o La Caldera, tot i que sí que han format part del procés de resurrecció del festival: “El sector hi està implicat”, assegura el director del Neo, Jordi Fondevila.

Ahir només es van presentar les tres coproduccions, però està previst que el Neo es mogui entre “els 10 i 15 títols”, comenta el director del Lliure, Lluís Pasqual. Les coproduccions són de Roger Bernat (els espectadors seran parlamentaris, a Pendent de vot); Macarena Recuerda (Lídia González Zoilo, de 96º i Amaranto) pretén construir cinc biografies inventades a partir d'imatges conegudes per tot el públic a Greenwich Art Show; i Iris Heitzinger i Natalia Jiménez casen natura amb tecnologia en una acció al capvespre als peus de Montjuïc, a L_entes. A part de les tres estrenes rigoroses, també hi haurà peces estrenades durant les dues darreres temporades fora de Barcelona o que no han tingut suficient difusió, en representar-se en sales “clandestines”, diu il·lustratiu Fondevila.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)