L'enginyer dramaturg


La Beckett actua com el Barça. L'aposta decidida pel planter de dramaturgs obre les portes de la sala a autors formats a la casa com Javi J. Moyano (Barcelona, 1977). Aquest enginyer de telecomunicacions -en exercici- sempre ha sentit la crida de l'escriptura, des que guanyava premis de poesia a l'escola.

Fa tres anys va anar una mica més enllà i es va apuntar a un taller d'escriptura dramàtica a l'Obrador (la Masia) de la Beckett amb Marc Rosich de docent (bon professor, sens dubte). Des d'aleshores ha conciliat professió i afició. David Plana, Pau Miró, Javier Daulte, Xavier Albertí i Victoria Szpunzberg, entre altres, han estat els seus entrenadors teatrals al llarg dels últims anys.
En un d'aquests tallers va néixer la primera escena de Rates (abans que la lluna caigui), el seu primer text teatral i pel qual Toni Casares, director de la Beckett, ha apostat al deixar-li un forat en la programació en dates tan assenyalades com les nadalenques.
Moyano li posa a la seva obra, que també ha dirigit, l'etiqueta de thriller psicològic. «Són tres personatges habituats a fugir que coincideixen en un lloc fora del món i ja no poden escapar-se més. A partir d'aquí s'han d'enfrontar a ells mateixos», explica sobre les nou escenes que se succeeixen en aquest espai metafòric, un parc a l'escenografia. Els tres personatges són un jove fugitiu (Adrià Olay), una noia que busca el seu gos (Arantxa Ruiz) i un home misteriós (Xavi Siles).
Companyia pròpia
Dels tres, Olay i Ruiz formen amb Moyano la companyia deLirio Teatre, que es va estrenar fa dos anys a l'Aurora d'Igualada amb 4.48 Psicosi, de la britànica Sarah Kane. Rates (abans que la lluna caigui) és la seva primera creació absoluta, amb la qual van estar entre les obres destacades de l'última Mostra de Teatre de BCN i entre les candidates a la Beca Desperta, de la Nau Ivanow.
El projecte ha passat, abans d'arribar a la Beckett, per diverses etapes. Es va estrenar el 31 de desembre del 2010 a l'Auditori del Poble Espanyol per certificar l'ajuda concedida del Conca. I també va disfrutar d'una residència del CAET a Terrassa. Fins al 8 de gener s'instal·la ara a la Beckett amb Moyano en el rol de director. «Jo era l'autor i em vaig atrevir també a dirigir l'obra. Així perds el respecte al text. No el veus com si fos un shakespeare», diu.
Va acabar Rates després d'uns tres mesos de feina, i ja té una altra obra tancada, després d'un «procés més dolorós» d'escriptura, i moltes escenes guardades al calaix. Moyano espera amb elles seguir els passos de Jordi Casanovas, l'altre teleco de l'escena catalana.
Font: José Carlos Sorribes (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario