La humanitat del venjador



"Un dels moments més bells de l'obra -ens explica Donnellan- és quan Pròsper captura el seu enemic i vol venjar-se, i li demana a l'esperit, Ariel, què ha de fer. I Ariel li respon: si fos humà, el perdonaria. Perdonar té molt a veure amb la gratitud". El director anglès fa més de dues dècades que va portar a escena La tempestat de Shakespeare, però és tan fort el que es desprèn de l'obra que no ha pogut resistir la temptació de tornar a muntar-la. No amb la seva companyia anglesa habitual, Cheek by Jowl, sinó amb la russa, una tropa d'actors que fa dotze anys que treballen amb ell. I tot per una peça que, reitera, parla de la gratitud, més que de les relacions de dominació entre el món de l'exiliat Pròsper i de l'aborigen Caliban, o de la relació entre el mestre i la seva filla Miranda.
"El més important de la peça és com Shakespeare tracta les dificultats de l'ésser humà, com de difícil és fer-se vell. N'hi ha que veuen Pròsper com un savi vell, com un mestre. Però no és veritat. És un vell rondinaire, que ha d'aprendre a ser agraït, que ha d'aprendre a perdonar", ens explica Donnellan en conversa telefònica des de París, abans d'aterrar a Catalunya, un país que fa 30 anys que el segueix, bé amb Cheek by Jowl -en els últims anys hem vist Macbeth al Temporada Alta i Troilus i Crèssida al Grec- o amb actors francesos -recordem gratament la Fedra de Racine al TNC.
La tempestat es tracta d'una peça que Donnellan ja ha fet. I no sabem si hi ha canviat alguna cosa, si ara que és vint anys més vell l'ha interpretada d'una altra manera. Diuen que cada edat té el seu Shakespeare. "Sí, és diferent. Perquè jo sóc diferent. No sabria dir-te quines són les diferències. Fa 30 anys creia que era difícil créixer. Ara sé que la dificultat és fer-se vell", reflexiona Donnellan.
Ara el director anglès té una mica més clar que el que és important de La tempestatés la seva humanitat. "L'obra parla de la importància de la gratitud -diu-. I com n'és de difícil, la gratitud. I això és perquè tenim moltes expectatives, molts drets. El problema és que avui dia realment no tenim drets, no tenim ni el dret de viure. I ens molesta pensar que demà potser morirem. Per això necessitem la gratitud". Un altre tema, relacionat amb aquest, és el sentiment de pèrdua: "Quan Déu ens va fer, va fer moltes coses bé, però va cometre un desastre: no ens va fer capaços de suportar la pèrdua. La pèrdua -remarca Donnellan- és terrible per a l'ésser humà. No volem créixer, no volem fer-nos vells, no volem morir. No volem que passin moltes coses. I totes les obres de Shakespeare van sobre la pèrdua".
Treball col·lectiu
El director anglès creu que sempre treballa de la mateixa manera, encara que la filosofia dels actors russos no té res a veure amb la dels anglesos i els francesos: "Els actors russos solen estar junts durant molt de temps. No solen anar per lliure, sinó que treballen dins un col·lectiu. Però, a banda d'això, són molt semblants, a Rússia i arreu del món".
El que tenim clar és que La tempestat de Donnellan no tindrà res a veure amb les obres que ens han portat diferents companyies russes en els últims mesos. Sense grandiloqüència, sense estridència, sense gairebé escenografia. Donnellan treballa així tant al Regne Unit com a França i a Rússia. Deixa que els actors es belluguin lliures, que imaginin. Claredat i netedat és el que inspiren els textos que dirigeix. I aquí no estem parlant d'èpica, sinó de lírica.La tempestat no és ni Hamlet, ni Ricard III, ni Macbeth, ni Antoni i Cleòpatra. És el més proper als sonets que va fer l'escriptor anglès de finals del segle XVI i primers del XVII que ara diuen que no va existir. Shakespeare parla de la "il·lusió" i Donnellan hi ha afegit vídeo, dansa i la seva vida.
Font: Andreu Gomilla (www.ara.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario