‘Schumitóf schubranóla'



Ho va dir el crític d'aquest diari, Joaquim Armengol, amb motiu d'aquell esclat de creativitat que Montenegro Gallery: que el creador més original, agosarat i interessant d'aquest país, Carles Santos (Vinarós, 1940), sobrepassi els 70 anys, ens hauria de fer reflexionar. Ahir Santos va presentar, en una roda de premsa tan divertida com de costum, la seva nova creació, Schubertnacles humits, anunciat com a Els urinaris públics europeus, i no es descarta que d'aquí a l'estrena, dissabte 21h) i diumenge (18h), al Teatre de Salt, torni a canviar de títol.
A l'escenari no hi ha res de res, tret d'un altaveu gegantí al qual presta la seva veu imponent Josep Ferrer. És un tòtem enorme, que té vida pròpia, que pensa, parla, menja, orina, canta i és el protagonista, juntament amb l'actriu Queralt Albinyana, la violinista Cati Reus, la directora d'orquestra –sense orquestra– Dolors Ricart i el mateix Santos al piano. Què es troba a l'espectacle? La música de Schubert i la de Santos, però també la de Paganini i Mompou; música lligada a un discurs escènic, però sense cap intenció narrativa, que es combina amb altres llenguatges artístics, com ara el teatre, o la poesia fonètica composada per un gran nombre de mots sense significat que comencen amb el prefix “schu”. En aquest espectacle, difícil de definir –com tants altres d'aquest prolífic creador–, hi ha, segons Santos, “tres elements que aguantarien perfectament de manera independent, un al principi, un al mig i un altre al final”, bromada que va fer per no desvetllar el que considera part del misteri de l'espectacle. De fet, però, Santos assegura que hi ha material per fer quatre espectacles, ”un per any”, va dir reptant Lluís Pasqual (Lliure), Salvador Sunyer (El Canal, Temporada Alta) i Pep Pla (CAET), els productors de la peça.
Santos va explicar que Schubert “té música”, al contrari d'altres compositors que no en tenen, i que quan van decidir centrar-se en aquesta figura “no vam mirar internet, que és el que fa tothom. No vam voler tenir notícia de res més que de la seva música i sabem que va morir als 31 anys, que en l'espectacle es tradueix en un dels moments més brillants teatralment parlant”.
Font: Dani Chicano (www.elpuntavui.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario