Còmplices teatrals

El Teatre Tantarantana de Barcelona estrena avui la temporada amb la segona edició del cicle Complicitats en xarxa, que durà al seu escenari cada setmana, i fins a l'11 de setembre, una producció d'un teatre alternatiu d'arreu de l'Estat. En total, s'hi faran quatre obres:La cantant calba, d'Estudi Zero (Palma); Cartas de las golondrinas, d'Escena Miriñaque (Cantàbria);Mejorcita de lo mío, de La Escapista Teatro (Andalusia i Madrid), i Últimos días de una puta libertaria, de Devenir Producciones (Sevilla).

En paraules del director del Tantarantana, Julio Álvarez, el cicle és una iniciativa que converteix el teatre en “una finestra oberta a les produccions alternatives de la resta de l'Estat” i que permet, al mateix temps, “sumar esforços econòmics i humans en temps difícils”.

Certament, l'avantatge d'aquestes “complicitats” entre teatres és que permeten prorrogar la vida de certes obres més enllà de les programacions dels seus teatres i enriquir les agendes dels que les acullen. En una conjuntura de crisi econòmica com l'actual, sembla que és l'única sortida del teatre de petit format. Així, el Tantarantana també portarà a altres escenaris tres de les seves produccions: La marca preferida de las hermanas Clausman, Reglas, usos y costumbres en la sociedad moderna (que es va poder veure en l'últim Grec) i la coproducció Tennessee (w).

Per la seva banda, les obres programades al teatre barceloní són de temàtica i formats diversos, però comparteixen, segons Álvarez, una alta dosi “d'emocions i humanitat” i constitueixen “una bona mostra d'art contemporani, que trenca amb el tòpic d'obres incomprensibles”.

De les quatre, tres són produccions pròpies de les companyies respectives, menys la primera a representar-se, La cantant calba, que és obra d'Eugène Ionesco, traduïda al mallorquí per Biel Mesquida. Tot i figurar entre els clàssics del teatre absurd, Estudi Zero defensa la seva vigència. Des de la seva primera representació el 1985, ha tingut molt bones crítiques; ara caldrà veure si l'adaptació del text a la burgesia mallorquina té una bona rebuda del públic català.

A partir del 25 d'agost hi ha programada Cartas de las golondrinas, una obra basada en la correspondència real d'emigrats espanyols a Amèrica durant els anys quaranta i cinquanta. I a partir del primer de setembre,Mejorcita de lo mío, un monòleg de Pilar Gómez que neix de l'eterna pregunta “Qui sóc jo?”. El resultat és “un vol sense motor”, segons Fernando Soto, coautor, que repassa les experiències personals de la protagonista per tal de respondre's a si mateixa.

El cicle es tancarà, del 8 a l'11 de setembre, amb Últimos días de una puta libertaria, del guardonat César López Llera. L'obra retrata la trobada de dues perdedores, una vella borratxa amb síndrome de Diògenes, interpretada per María Alfonso Rosso, i una dona lesbiana que s'acaba de separar.

Font: Sílvia Giménez (www.elpuntavui.cat)