La Muntaner juga amb els embolics de Shakespeare

Com un lúdic cant a l'amor i la felicitat en complicitat amb el públic. Així es presenta l'adaptació de la comèdia shakespeariana Molt soroll per res que, sota la direcció d'Oriol Tarrasón, s'estrena avui a la Sala Muntaner, on es representarà fins al 5 de juny. Una producció de Les Antonietes Teatre, la companyia de les actrius Maria Ibars i Annabel Castan, que intervenen en l'embolic de faldilles del bard amb Bernat Quintana i cinc intèrprets més.

Després de submergir-se en la foscor existencialista de l'Alemanya d'entre guerres a El mal de la joventut, de Ferdinand Bruckner, a la companyia li venia de gust deixar anar llast i convocar el públic a la diversió. «Volíem un text que parlés de l'amor positiu, de la capacitat de l'home de provocar plaer i bondat a diferència de la crueltat del nostre anterior muntatge», addueix el director.

Van buscar una obra sense drets d'autor, perquè les bambolines no estan per a dispendis, i van ensopegar amb l'omnipresent Shakespeare. «Primer vam pensar: ¡oh, que pesat, sempre el mateix! Però és un text perfecte i fa més d'una dècada que no es representava aquí. Es recorda per la pel·lícula de Kenneth Branagh», afirma Tarrasón, que en presenta una versió actualitzada a partir de la traducció de Salvador Oliva.

El cartell de l'obra -amb dos ninos de l'estil Barbie i Kent festejant- és equívoc, com les situacions de la trama. «En Shakespeare hi ha molt baix ventre però aquest muntatge és molt blanc, apte per a nens», aclareix Quintana, que assumeix el paper de Benet, el protagonista de l'enginyós duel amorós amb Beatriu que Cupido s'encarregarà de resoldre. Són 16 personatges (alguns interpretats per actors transvestits), als quals se suma un altre, improvisat, per un espontani que sortirà cada dia de la platea.

La posada en escena subratlla el caràcter lúdic de la proposta, que s'inicia amb els ritmes festius d'Emir Kusturica. «No ens hem gastat els diners en l'escenografia, preferim que els actors cobrin alguna cosa. Hem recorregut als basars xinesos», anuncia Ibars, que estima en uns 60.000 euros el cost de la producció. Flors i gespa de plàstic, una bicicleta, dards... «L'escenari és com una sala de jocs, un lloc de festa i gaudi com la Messina de Shakespeare, on transcorre l'acció», afegeix l'actriu, que defineix Les Antonietes com una productora «indigent». «No vivim del teatre però el teatre ens fa viure».

Font: Imma Fernández (www.elperiodico.cat)