Txèkhov al natural



Carlota Subirós dirigeix el seu primer Txèkhov. Ho fa mantenint l'època en què es va escriure, el 1900. Subirós se suma a la mira-da jove de Txèkhov que ja van fer David Selvas (La gavina, a La Villarroel en el Grec passat) o Julio Manrique (L'hort dels cirerers, al Romea fa unes setmanes) recentment: és un descobriment generacional. Subirós ha unificat els quatre actes en un de sol de menys de dues hores, mirant de concentrar la trama al màxim, sense treure el vitalisme original ni la decepció generalitzada pel fracàs conjunt. L'obra s'estrena avui i es podrà veure al Lliure de Montjuïc fins al 3 d'abril.

També és el primer Txèkhov per a Jordi Collet (des que va debutar amb un text de Cunillé al Malic que esperava l'oportunitat), Roser Camí (vinculada durant anys al Romea i amb un solvent historial d'intèrpret), Eduard Farelo (“és un autor que exigeix ser generós, escoltar els companys”) i Alba Pujol i Bernat Quintana.

L'obra explica els somnis d'una família que confia tornar a viure a la capital, Moscou. S'ha d'acontentar a continuar tenint els privilegis en una burgesia mig aristocràtica, amb gran presència dels estaments militars. Tot i que la primera intenció era apropar el text a l'actualitat, Subirós va veure que tenia més força si es deixava com l'original. Els personatges de Txèkhov es pregunten què pensaran d'ells les generacions futures. Per Subirós, aquesta interpel·lació al públic d'avui ja és un atractiu dramatúrgic d'un clàssic comparable a les Variacions Goldberg de Bach. Subirós i Àlex Rigola es van felicitar pels vuit anys de treball a l'equip directiu del Lliure. La directora va insinuar que ella, mare des de fa uns mesos, també està en un canvi d'etapa, “encara no sé quin és el meu Moscou”, aclareix.


Font: Jordi Bordes/ video: Teatre Lliure


No hay comentarios:

Publicar un comentario