Teatres a la deriva

Segons l'associació Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) en la passada temporada 2009-2010, el treball dels intèrprets es va reduir en més d'un 40% pel que fa a les actuacions al País Valencià. En aquests moments, asseguren, més del 80% dels actors professionals valencians són a l'atur.

És la conseqüència més directa del desmantellament que ha dut a terme la Generalitat del Circuit Teatral Valencià, una xarxa que assegurava la programació estable de teatre –gran part del qual era de companyies valencianes i en valencià– a 63 municipis de nord a sud del país gràcies a una inversió fixa de l'administració.

A això s'hi suma el fet que el temps d'exhibició i del catxet dels espectacles valencians a les sales públiques de València ciutat s'han reduït dràsticament. A més, s'han tancat sales públiques com l'Altre Espai o el Rialto i s'ha retirat l'ajuda directa a altres sales privades com la Sala l'Horta o el Teatre Micalet.

A les sales públiques gairebé només es programa teatre comercial madrileny i algunes companyies internacionals de dansa neoclàssica, a la vegada que es du a cap una línia de producció i programació que pràcticament ignora els autors i creadors contemporanis valencians.

El govern de Francisco Camps ha reduït en l'últim any un 40% les ajudes al teatre a través de Teatres de la Generalitat Valenciana (TGV), un ens públic que ha dut a cap una nefasta gestió com ha remarcat fins i tot una auditoria de la mateixa Conselleria d'Economia. Un ens, TGV, que té precisament com a objectiu fundacional consolidar el sector de les arts escèniques valencianes i que a més de no aconseguir-lo acumula un deute de més de 10 milions d'euros des que l'actual directora general, Inmaculada Gil Lázaro, va arribar al càrrec el juny del 2005.

Com han anat posant de manifest els informes de la Sindicatura de Comptes o una recent auditoria de la mateixa conselleria, Teatres de la Generalitat ha estat gastant cada any per sobre del que tenia pressupostat, per exemple el 2009, tres milions de més, i sense justificar amb quina finalitat. La mateixa Gil Lázaro preguntada fa uns dies pels mitjans de comunicació per aquest desajustament es va negar a donar explicacions.

Teatres de la Generalitat Valenciana començava la seva deriva econòmica el 2005. Segons la Sindicatura de Comptes en aquell any es va produir un augment del seu passiu del 45%, i es va situar en 6.456.129 euros. D'aquest total destaca sobretot el deute que TGV va adquirir amb les entitats de crèdit, que va ser de 3.916.995 euros, un 423% més del que es va registrar l'exercici anterior amb el seu antecessor, Vicente Martínez Luciano, com a director general, que era de 748.529 euros.

Des del sindicat Comissions Obreres i des de les associacions professionals del sector teatral exigeixen saber on van anar a parar aquells diners tenint en compte que d'un any per l'altre no hi van haver variacions pel que fa a la programació i a la producció de Teatres de la Generalitat. Per exemple, el Teatre Principal va programar les mateixes funcions el 2004 i el 2005, 170 funcions, i el Rialto encara menys, de 184 va passar a 173.

Les mateixes fonts denuncien que s'estiguin malbaratant els diners de teatres en despeses supèrflues i que s'estigui invertint cada any des del 2005 en produccions milionàries de l'actor Pepe Sancho, que sempre surt en defensa del govern de la Generalitat, i en canvi, asseguren, s'estigui ofegant el sector teatral valencià.

Mentre que la gran coproducció del 2004 La pell

en flames de Martínez Luciano va costar a TGV 36.000 euros, la d'un any després, Memorias de Adrianode Pepe Sancho, li sortia per 286.376 euros. Sancho, en la recent presentació del seu cinquè treball en cinc anys per a Teatres de la Generalitat, Los intereses creados, de Jacinto Benavente, sortia a l'atac de les queixes de les companyies valencianes dient que l'administració “no pot ser la vaca de la qual mamen” aquestes companyies.

Però si no són elles, queda per explicar qui ha estat mamant aleshores d'aquests més de deu milions d'euros de deute públic.

Font: Esther Pinter (www.elpunt.cat)