Lupa, segona part


L'any 2006 el director polonès Krystian Lupa, que ja aleshores s'havia forjat un prestigi incontestable, va fer la seva primera aparició a Temporada Alta ambRitter, Dene, Voss (Un dinar a cals Wittgenstein), de Thomas Bernhard. Va ser una veritable commoció, que tindria la seva continuïtat amb El forn de calç, també de Bernhard, Les presidentes, de Werner Schwab, o aquest any amb Persona.Marilyn.

En aquesta peça de Bernhard, que es podrà veure avui i demà (21 h) dues germanes, actrius sense feina, preparen l'arribada del seu germà, Voss, un filòsof que ha estat un temps intern en un psiquiàtric. És precisament en aquest personatge que Bernhard s'hi emmiralla. Monologuista empedreït, és aquest personatge que destrueix l'ordre, que orquestra una crítica ferotge en contra de les convencions i l'ordre del món burgès que Bernhard odiava, especialment el de la seva Àustria natal, per anar cap el caos. L'acció està situada a final del segle XIX, tot està en ordre, fins que apareix Voss, la malaltia mental del qual és com un símbol, perquè és el món de les antigues convencions el que diagnostica que està malalt. Bernhard i el filòsof Ludwig Wittgenstein compartien l'obsessió pel llenguatge i el refús cap a la seva pròpia pàtria. Lupa, quan va fer aquesta obra per primera vegada a Salt, va explicar que “en el teatre de Bernhard la matèria realista no és el més important, sinó que el fonamental és la creació d'energia provocadora en els impulsos dels actors en dues direccions; vers l'altre actor i, el més important, vers l'espectador. A través d'aquest impuls cal tocar de manera íntima el públic. S'entra en una regió perillosa, però el que interessa és que l'espectador no estigui únicament còmode, sinó que s'involucri en la matèria”.


Font: Dani Chicano (www.elpunt.cat)

1 comentario: