Barres i estrelles


L'empenta de l'entitat Transformas no entén de fronteres. Si ja fa cinc anys que ofereixen l'oportunitat de veure els espectacles dels interns de Quatre Camins a veïns del centre penitenciari, aquest any han organitzat la primera gira. Serà un circuit que no podrà atemptar contra la seguretat: per això, el muntatge Allò que dic, allò que faig es representarà només en els auditoris d'altres presons. De totes maneres, el viatge en furgoneta d'una sala a l'altra ha donat una nova il·lusió a uns interns que dediquen les tardes, de dilluns a divendres, de tot l'any al teatre. Els actors, que no deixen de moure's en espais tancats, entre barres, somien a sortir al carrer i poder fer els primers passos a la professió d'actor. Les estrelles brillen molt dins d'uns mòduls que, tot i estar decorats, sempre tallen la llibertat.

El teatre, per a molts, és una teràpia molt efectiva: “Des que vinc al teatre ja no m'he tornat a complicar la vida, no m'han tornat a enviar a la cel·la de càstig”, assegura Toni Inglés, de 37 anys. A l'escenari es trenca amb la tesi dominant d'un líder a qui seguir o enfrontar-s'hi. Hi ajuda que a TeatroDentro (en la companyia també pugen a escena companyes de Transformas) es comparteixi el poder. El control exhaustiu arreu del centre, es relaxa dins de l'auditori, gràcies al treball eficaç de Transformas.

Allò que dic, allò que faig (per ser sincers tota l'obra s'expressa en castellà, malgrat el títol) és el resultat d'un treball en què van començar una vintena d'interns i n'han acabat una desena. No hi ha cap tipus de selecció. Ni per condicions de condemna, ni tampoc per qualitats artístiques. Es produeix una selecció natural: els que tenen la perseverança en els assajos seran els protagonistes. Aquesta obra, que parla de fronteres, s'integra a un projecte europeu. La peça, que també es veurà als centres penitenciaris de Tarragona, de Lledoners i de Can Brians I, es completa amb projeccions audiovisuals realitzades dins de les presons. A la de Quatre Camins, però, també d'interns de França, Itàlia, Alemanya i Noruega. Els films sí que superaran les cel·les i es programaran també a Granollers, l'Hangar de Barcelona, Manresa i Reus (www.inoutfestival.com).

El dramaturg Michel Azama també va fer un taller amb dones internes fa dues dècades. El resultat catàrtic és La resclosa, un espectacle que explica, en clau de monòleg, la nit abans de sortir en llibertat d'una interna: té esperança i molta por. Aquesta obra professional s'estrena dimarts a la Nau Ivanow. Arenal Teatre pretén fer un documental amb internes que, després de vuit anys de presó, compten els dies per sortir. Aquestes són unes altres estrelles en caiguda lliure que es lliuren dels barrots. El secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, vol que les parets de la presó siguin de vidre, visibilitzar el que es fa dins. Els interns de Quatre Camins podrien veure la llarga posta de sol de la tardor. Però seguiran reclosos: el principal dels seus mals.


Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario