Cristina Cervià: «El repte és enredar el públic»



¿Què explica Els convidats?

Comença plantejant un aparent triangle entre dues germanes i el marit d'una d'elles però després deriva en una relació atípica. És una comèdia que es va ennegrint a mesura que avança la història. El repte és enredar el públic, fer-lo pujar a una muntanya russa, sorprendre'l i que la gent surti dient: 'M'han embolicat'.


¿Com ho ha intentat aconseguir?

Les germanes tenen una relació peculiar... Hi ha una part de perversió. Bé, tots tenim els nostres fantasmes. La base és que els personatges arrosseguen els seus pòsits familiars i arriba un moment en què aquestes misèries enterrades afloren.

I les vomiten al lavabo.

Sí, l'excusa és un sopar que celebra el matrimoni a casa seva amb convidats. Els tres en algun moment es refugien al servei i comença la teràpia emocional en què apareixen girs inesperats. La intenció del muntatge és divertir la gent amb un virtuosisme actoral.

¿Hi ha bon planter a les illes Balears, d'on són els actors i l'autora?

Sí, tots van coincidir a la sèrie de la televisió eivissenca Llàgrima de sang. Mar és guionista i l'elenc li va proposar que escrivís una obra per a ells. A mi em coneixien perquè ja he dirigit altres propostes a les Balears de la mateixa empresa, Produccions de Ferro.

Vostè és més coneguda com a actriu (Lúcid, Petó públic...), ¿com ha sigut la seva experiència en la direcció?

És curiós que a Catalunya se'm conegui més com a actriu i a les illes, com a directora. L'obra va ser un procés de dramatúrgia actoral; va anar evolucionant en els assajos i es va fer més àcida i incisiva. Després, intento que els actors no estiguin desemparats a l'escenari. Sortir allà i no saber què fer és un horror.

El seu pròxim repte com a actriu és Tot, de l'argentí Rafael Spregelburd, que s'estrenarà a Temporada Alta.

Ens en anem a Buenos Aires a assajar-la perquè Rafael és un treballador terrible, infinit i no es podia passar dos mesos aquí. És dels que dirigeix cinc obres a la vegada i l'única manera era desplaçar-nos els cinc actors allà. Ja ho vam fer amb Lùcid i té l'avantatge que permet una distància mental i física; allà estem menys contaminats.

¿De què tracta Tot?

De tot, com diu el títol. Són tres parts amb tres perquès: per què tot a l'Estat es converteix en burocràcia; l'art en negoci i la religió en superstició.

Font: Imma Fernández (www.elperiódico)

No hay comentarios:

Publicar un comentario