Chantal Aimée: "No em podia fixar en Liz Taylor"

¿Què li va passar pel cap quan Àlex Rigola li va plantejar el paper?

Em va fer molta il·lusió, és clar. Va ser fa uns dos anys, diria; sóc molt dolenta per a les dates. Ens va dir que era un premi que ens donàvem tots tres després de tant de temps junts. Però no em vaig tornar boja perquè faltava molt. I no em vaig posar seriosament amb el text fins als assajos.

¿Ha vist per preparar-se la pel·lícula amb Liz Taylor i Paul Newman?

L'he tornat a veure perquè la tenia mig oblidada. Però no em podia fixar en Liz Taylor per treballar el meu personatge perquè no té res a veure. L'essència de l'obra és la mateixa, però hi ha moltes infidelitats.

¿Per exemple?

Som una parella adulta, que fa més anys que estan junts. Una mica com ens passa al Joan i a mi, que fa molts anys que som parella teatral. Ens entenem picant l'ullet.

¿Rigola els va aconsellar no veure la pel·lícula abans dels assajos?

No va dir res. Sí que ens va parlar de la sèrie Mad Men, principalment per qüestions de vestuari i d'ambient. He vist la primera temporada.

El tema de l'homosexualitat és recurrent al parlar de l'obra.

És un més en la versió de l'Àlex. La història és plena de temes transcendents com el desamor en majúscules, la família, la malaltia, les il·lusions perdudes, la mort... Són qüestions fortes que a tots ens toquen i amb les quals és difícil no sentir-se identificat.

No es deu treure amb facilitat el vestit de Maggie a l'acabar la funció.

El Joan sempre diu que deixa el seu personatge a la dutxa i jo intento fer el mateix. No me'l vull endur a casa. Però sí que és veritat que aquesta obra et demana una implicació emocional molt forta, molt intensa. És esgotadora tot i no ser gaire llarga.

¿El fet de reobrir el Lliure fa que resulti una estrena especial? I no és una històrica del teatre...

És un fet extern i no ho pots viure des de dins. Jo tindria la mateixa implicació si estrenés a Viladecans. Lògicament sí que em fa molta il·lusió participar en aquesta reobertura, tot i que hauria entès una estrena amb històrics de la casa.

Font: Jose Carlos Sorribes (www.elperiodico.cat)