COSES QUE DÈIEM AVUI


TEXT: NEIL LABUTE
TRADUCCIÓ: CRISTINA GENEBAT
DIRECCIÓ i DRAMATÚRGIA: JULIO MANRIQUE
INTÈRPRETS: ANDREW TARBERT, NORBET MARTÍNEZ, ORIOL GUINART, XAVIER RICART, MIREIA AIXALÀ, CRISTINA GENEBAT i ERNEST VILLEGAS
PRODUCCIÓ: SALA BECKETT i GREC 2010 FESTIVAL DE BARCELONA
SALA BECKETT


Amb la Sala Beckett plena, un públic entregat i un autor per treure's el barret ha arribat la consolidació de Julio Manrique com a director de teatre. Jugava a guanyar, poques vegades arrisca, si més no aquesta obra de Labute sonava a èxit només llegir les primeres ratlles de sipnosis. Una història de personatges actuals, que pateixen com poden patir els espectadors que la contemplen.

Tres peces breus, amb protagonistes ubicats a occident, que vesteixen roba cara, que viuen una vida acomodada, però que no són feliços, alguna cosa falla. L'amor envolta a totes les històries de diferent manera i sempre amb el segell Labute ben present, sentiment, crueltat, traïció i un humor descarnat es donen la mà.

Entre català i anglès de la primera història i el català i francès de la darrera, hi ha un món de personatges que aparentment no tenen res a veure, però que en el fons estan més pròxims de que sembla. El que més sorprèn és la genial construcció d'Oriol Guinart com a histriònica germana de un noi compromès amb una noia (Mireia Aixelà). Cristina Genebat, que a part d'actuar signa la traducció, aconsegueix destil·lar i contenir a la perfecció un dona embarassada que descobreix que el seu marit li està posant banyes.

Altre dels encerts de la peça, és l'escenografia de Lluc Castells feta com si estiguem veient una pel·lícula. Tot està perfectament enquadrat i res se surt de pla. A més l'il·luminació, la banda sonora, els subtítols i els crèdits finals que acompanyem a la peça fan pensar a més d'un que això que veuen és un film sense pantalla.

Si l'obra ja té títol de cançó de The Beatles, Things we said today, cadascuna de les tres històries també es diuen amb noms de cançons d'aquest grup anglès, Romance, Les fúries i Helter Skelter. El resultat un mes d'èxit, amb totes les entrades exhaurides des de la primera setmana de representació. Un nou èxit que es mereix trobar un altre espai escènic amb més localitats. I ja ens posem beatlemaniacs, només ens queda demanar-los Get back.

No hay comentarios:

Publicar un comentario