La Caldera treu fum

Tres són els programes que es presenten a La Caldera, del Grec, un espai en què el director del festival, Ricardo Szwarcer, confia des del principi. Al centre de creació de Gràcia s'ofereixen coreografies en procés (amb diàleg amb els ballarins), el treball d'Aydin Teker i una peça teatral que l'autora Raquel Tomàs resumeix com "una història d'amor, verdures i animals".

Són actuacions obertes al públic i de franc però ja estan totes les entrades reservades. Szwarcer està satisfet d'aquest èxit que demostra l'interès d'uns treballs que faciliten la confluència de públics entre el del Grec i el de La Caldera. El director artístic de La Caldera, Alexis Eupierre, aclareix la doble vessant del centre de creació: el suport a la creació i el projecte de ciutat, vincular les seves activitats al barri.

Des del 3 i fins al 12 de juliol es programa el cicle Mov i Ment, en què s'enfronta per primer cop la creació amb el públic. Mitja hora abans de cada sessió, els ballarins situen l'espectador en el que veuran tot seguit. I també s'obre la conversa a qui ho desitgi després de la peça. Aquest exercici didàctic pot ser molt revelador per als coreògrafs per matisar o reforçar alguns dels passatges. Hi intervenen vuit companyies, de què destaquen Roser López Espinosa amb Miniatura; el grup Matanicola (resident a Berlín i que rep el suport a Barcelona del Goethe Institute) amb una peça que reflexiona sobre la identitat amb dues mirades oposades i el treball físic de Natxo Montero.

Del 14 al 16, actuarà la coreògrafa turca Aydin Teker, que, en paraules de Szwarcer, té la maduresa del rigor i l'espontaneïtat dels joves emergents. Finalment, La Caldera és marc d'un espectacle d'Àrea Tangent que aquest cop és absolutament de text. Eupierre ho justifica: "Som un centre de dansa però també seguim els creadors transdisciplinaris."

La Caldera va néixer el 1995, com una necessitat de companyies professionals de tenir un espai per assajar-hi. L'espai no ha parat de créixer. Per l'any vinent, les companyies fundadores aspiren a fer un servei conjunt d'administració (ara per ara cadascú és independent). En aquest procés de creixement, des del 2005, van començar a fer residències per a coreògrafs de tot Europa. Actualment, sumen quinze creadors en residència de tres mesos cada un. Alguns dels ballarins que han anat forjant una creació aquest any a La Caldera podran ensenyar els treballs que han estat preparant, o bé altres d'anteriors. La voluntat que sigui aprofitada la residència pel màxim de creadors implica que els períodes no permeten acabar la coreografia. Per això, és habitual encadenar una residència amb una altra. Per Eupierre, el que podria semblar una incomoditat, esdevé molt fèrtil perquè permet descontextualitzar els processos de treball dels espais on es preparen. Montero hi veu més beneficis: constatar com a creador que és molta la gent que treballa amb aquesta fórmula, que els agermana en l'aventura exploradora.

El 2009 es va instituir Kadmos, una xarxa que aplegava festivals d'estiu de la Mediterrània. Barcelona acabava de ser nomenada capital de la Mediterrània. Kadmos està format pel Grec, el festival d'Avinyó, el d'Istanbul i el d'Atenes. La presentació de gala havia de ser en aquella edició la coproducció La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, del cineasta israelià Amos Gitai. Jeanne Moreau era el gran reclam del cartell que es va estrenar a Avinyó. Una indisposició d'aquesta actriu va fer impossible que es representés cap de les dues funcions previstes per a l'amfiteatre Grec. Probablement, a causa de la crisi, aquesta edició del 2010 és de baixa intensitat: es limita pràcticament a col·laboracions puntuals entre aquests festivals. Hars, d'Aydin Teker, és una coproducció del Grec i del festival d'Istanbul.

Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)