El Japó ritual amb ulls occidentals


són quatre històries d'enamorats que «visiten els llocs més foscos de l'amor», en paraules del director Joan Ollé. El punt de partida de l'encàrrec són els contes de Yukio Mishima, un personatge amb una forta personalitat que recolzava amb una fervent defensa dels valors tradicionals i, alhora, amb la necessitat de transformació de la societat que ell considerava decadent, prenent de referència l'Occident de Sade i Freud. Ollé, compta amb «l'equip mèdic habitual» (Montserrat Carulla, Joan Anguera, Victòria Pagès, Marta Marco, Enric Majó i Dafnis Balduz). Amb el suport al moviment d'Andrés Corchero, interpreten un text poètic amb un moviment proper a la dansa, que fidelitza la rigidesa actoral nipona amb unes trames vàlides a l'avui occidental.

L'ultranacionalista Mishima va voler traslladar el teatre ritual del segle XIV al seus dies. Ara, quatre dels nou quadres que va reescriure l'autor, es presenten, des de diumenge i fins l'11 de juliol a la nova sala d'assaig del Mercat de les Flors. El director del Grec, Ricardo Szwarcer, va fer aquesta proposta a Ollé, com un dels directors catalans especialitzats en fer adaptacions dramatúrgiques de textos poètics per complementar el panorama japonès d'aquesta edició. Ollé admet que no coneix en profunditat el teatre , per tant s'han disposat a fer una teatralitat «que no és realista, tot i que sí té una certa naturalitat» jugant entre l'espai físic i el metafísic. Pel que fa a la interpretació, han polit els seus moviments amb el suport de Corchero procurant «un cert capteniment ja que els japonesos tenen una educació corporal superior».

Joan Anguera i Enric Majó insisteixen que els contes són absolutament entenedors per al públic d'avui, tot i que es desconegui Mishima. Per Balduz, el mèrit de l'autor és que traspassa l'emoció als espectadors amb unes escenes extremes d'un fill que odia els pares o un fantasma que recrimina a un mortal no haver-se atrevit a estimar.

L'espai, amb capacitat per a 150 espectadors distribuïts en dues grades a l'entorn de l'escenari de 5 metres quadrats («un tatami», defineix Ollé), manté l'atmosfera de l'Espai Lliure, una sala on no s'ha representat al·legant que no estava disponible, tot i que la reposició d'American Buffalo hagi estat una decisió recent. Sembla que l'elecció d'aquest espai es deu més a la topada de les personalitats d'Ollé i Àlex Rigola (director del Lliure i antics companys) que a incompatibilitats de calendari.

Yukio Mishima va escriure als anys 50 aquests contes teatrals, inspirats en el teatre ritual , però donant-los una pàtina convencional. Per Ollé, el treball de Mishima és comparable al de Ferran Adrià, «de deconstrucció» escènica. Mishima va segrestar un comandant tot obligant als soldats de la caserna que fessin un cop d'estat que permetés a l'emperador del Japó recuperar les atribucions d'abans de la Guerra Mundial. Va ser una acció patètica que acabaria amb un suïcidi ritual, Mishima va protagonitzar unseppuku, un ritual de suïcidi abans de formular la cita: «Em sembla que no m'han entès.» En aquesta dramatúrgia rigorosa dels contes no es fa cap referència al personatge ni, per tant, tampoc s'intenta comprendre la seva complexitat.


Font: Jordi Bordes (www.elpunt.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario