EL REY LEAR



FITXA ARTÍSTICA
TEXT: WILLIAM SHAKESPEARE
ADAPTACIÓ: JUAN MAYORGA
DIRECCIÓ: GERARDO VEGA
INTERPRÈTS: Alfredo Alcón, Chisco Amado, Luis Bermejo, Juanjo Cabrera, Carme Elías, Antonio de la Fuente Arjona, Miryam Gallego, Marc García Cloté, Alberto Huici, Cristina Marcos, Tino Martínez, Ignacio Medina, Pablo Menasanch, Juli Mira, Jesús Noguero, Humerto Orozco, Víctor Pi, Andres Ruiz, Chema Ruiz, Sergio Sánchez, Juan Pedro Schwartz, Albert Triola, Abel Viton.
PRODUCCIÓ: CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

“Rey Lear”, la història d’un sobirà ancià que deixa el govern del seu regne a mans de les seves tres filles i que pateix les conseqüències de la lluita acarnissada pel poder. La tragèdia del Rei Lear és una enciclopèdia de l’humà. Les passions més grans i les més baixes, les formes més lluminoses de l’amor i les més obscures de l’egoisme, tots els nostres desigs i les nostres pors, el que somniem i allò que ens assalta en els malsons, tot l’humà està en el microcosmos que construeix Shakespeare en la més bella i terrible de les seves peces.
Aquesta obra també és una enciclopèdia del teatre, ja que aglutina tot el ventall de gèneres i estils que existeixen. És una barreja de totes les edats de l’art escènic, les que van passar abans de Shakespeare i les de després. Ell tot ho hereta i tot ho anticipa.
Gran muntatge del Centro Dramático Nacional, amb una moderna i acurada escenografia i un gran ventall d’actors damunt de l’escenari. L’obra suposa la reaparició davant del públic d’Alfredo Alarcón, encarnant al Rei Lear. Un gran Rei Lear de principi a fi. També cal destacar la feina de la ja incommensurable Carme Elías, com sempre una interpretació magistral de la primogènita del rei. I Juli Mira, en un dels papers més tràgics de tota la peça, que fa que els espectadors pateixen el seu dolor, de l’abandonament, de la traïció en les seves pròpies carns.
Gran efectes escèniques, per a una gran sala, la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, que ens mostra una vegada més la seva capacitat de reinventar-se a si mateixa. Efectes de llum, que juga perfectament amb un escenari fosc, negre i el qual permet uns moments d’intimitat amb els personatges a mitja llum.
Tot això acompanyat de fum, que permanentment entra pel costat esquerra de l’escenari per carregar més, si encara és possible, la tragèdia.
L’última obra de la temporada del TNC, que tanca així una de les millors temporades de la seva història amb una de les grans obres d’aquest any.

1 comentario:

  1. el chisco amado!!! que guapo. m'en recordo quan sortia a la serie aquella de metges que feien a tv3 i tothom li deia "doctor aguado", quina veu que tenia...

    ens veiem despres!

    ResponderEliminar