LA DONA TRENCADA



FITXA ARTÍTICA
TEXT: SIMONE DE BEAUVOIR
DIRECCIÓ: ANNA SABATÉ
INTÈRPRET: Iraida Sardà.
PIANO: Cristobal Montesdeoca.
PRODUCCIÓ: JOIR S.L.
TEATRE GAUDÍ DE BARCELONA

“M’ha enganyat!”

Després de més de vint anys de matrimoni feliç i amb dues filles que ja han marxat de casa, la Muriel descobreix que el seu marit estimat fa temps que té una amant i li ha estat infidel amb moltes altres dones. Allò que en un principi creia que seria un amor passatger, esdevé un malson per la Muriel que veu com s’enfonsa el món afectiu en el que estava còmodament instal·lada. Un fi retrat psicològic del procés que segueix una dona, que intenta sobreviure a l’engany i al dolor.
La dona trencada és com una màscara que s’esberla. Llavors només queda la por, la buidor, la frustració, les contradiccions, la incertesa i, per sobre de tot, la necessitat vital d’acceptar el que hagi de venir i trobar la força per sortir-se’n.
La nova proposta d’un nou teatre que acaba de néixer barreja teatre, monòleg i música. No és un musical però aquesta serveix per trencar el solo de paraula amb cançons d’autors com Edith Piaf, Nino Ferrer, Gilbert Bécaud, entre d’altres.
Amb una interpretació d’Iraida Sardà que va de menys a més, comença amb una veu tremolant poc convincent, però que va agafat un grau més greu en el decurs de l’obra.
Amb una escenografia amb els elements suficients, no calen més, una catifa vermella, separa un piano d’un petit sofà, amb un tauleta al costat dret i un penja robes al costat del piano, on s’hi troben els quatre elements afegits al vestuari de l’actriu.
Escàs el joc de llums, només cauen quan l’actriu interpreta les cançons i tornen a lluir quan parla, crida el text. I en una sala petita que fa honor al seu nom.
El millor de l’espectacle la música en directe i la pronuncia de les melodies franceses subtitulades al català amb un projector, que serveix per veure com passa el temps.
La dona trencada és la primera proposta d’un nou teatre de la cartellera barcelonina que promet i molt. Esperem veure complertes les expectatives.

No hay comentarios:

Publicar un comentario