EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀ



FITXA ARTÍTICA

TEXT: BERTOLT BRECHT

DIRECCIÓ: ORIOL BROGGI

INTÈRPRETS: Tomeu Amer, Martí Atance,Jordi Banacolocha, Babu Cham, Marcia Cisteró, Conrad Cortinas, Josep M. Domènech, Víctor Estévez, Marissa Josa, Anna Lizaran, Marta Marco, Òscar Muñoz, Pilar Pla, Albert Ribalta, Xavier Serrano, Jacob Torres, Pere Ventura.

MÚSICS: Roger Aixut, Ramon Garriga, Alberto Mezquiriz, Pepe Seguí, Laia Torrents (Cabo de Sant Roque)

PRODUCCIÓ: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

SALA GRAN DEL TNC


“Va ser un temps de guerres sagnants...”


Així comença l’obra, un comte, on el públic s’endinsarà en la història de Grusche, l’heroïna d’aquesta extraordinària aventura teatral del Bertolt Brecht, gran renovador del llenguatge, l’estètica i la filosofia teatral del segle XX.

El cercle de guix caucasià, escrita l’any 1944, parteix d’una llegenda xinesa i evoca, també, el conegut mite bíblic del judici de Salomó. Quan el governador d’una ciutat del Caucas és assassinat en una rebel·lió aristòcrata, Natela, la seva muller, es veu obligada a fugir, deixant enrere el seu fill, que quedarà a càrrec d’una criada, Grusche. Quan la revolta és mitigada, la mare voldrà recuperar-lo, però Grusche s’hi resistirà. Totes dues es disputaran la custòdia del nen, tancat dins el cercle de guix que anuncia el títol de l’obra.

Amb una escenografia típica del Nacional, de la Sala Gran on els detalls no s’escatimen. Fins a l’última coma, tot és perfecte. És fa servir les tres parts de l’ampli escenari decorat amb sorra, paia, unes enormes pals i la resta va entrant i sortint.

La gran Anna Lizaran broda com sempre el seu paper del jutge Azdak. És increïble la capacitat d’aquesta gran dama del teatre de conjugar els gestos del braços i a la mateixa manera de donar un to a la seva veu que fa que l’espectador senti cada paraula com mastegada dintre del seu cap.

L’altre gran protagonista, la Marta Marco, compleix amb bona nota, alta, encara que no arribaria a l’excel·lent amb el seu paper de mare patidora, la Grushe, que es passa tota l’obra deixant-se, parlant en plata, els ovaris damunt l’escenari per salvar a la seva criatura.

La música és la tercera protagonista de pes. El narrador o cantaire, en Víctor Estévez, que alterna la veu parlada amb la cantada és realment qui ens explica allò que els personatges callen. Al narrador li acompanyen uns músics que trenquen el silenci amb les seves melodies. Encara que de vegades dificulten l’oïda d’alguns fragments a l’espectador.

Gran encert del seu director, la inclusió de titelles darrera d’un fos blanc que fa més agradable l’explicació de certes parts de l’obra i aixeca somriures per part del públic, al intuir als actors jugant amb ninots.

Tres hores amb entreacte inclòs que no és fan gens pesades, l’espectador s’endinsa fàcilment en l’obra des dels primers minuts i queda submergit en la seva aureola fins al final.

Una obra pels amants del teatre social contemporani amb petites traces modernes i amb un caràcter polític. Però sobre tot per gaudir de la gran presència escènica de dues “monstres” del teatre català, l’Anna Lizaran i la Marta Marco dirigits per l’Oriol Broggi que no pot tenir una debut més triomfal a la Sala Gran del TNC. Una gran obra en/ per a tots els sentits.



2 comentarios:

  1. És el CERCLE, no CIRCLE.

    Mira de tenir-ho present, Elisa, que ho repeteixes molt.

    Amb tot l'afecte...

    Rafel.

    ResponderEliminar
  2. Tenia molta curiositat per aquesta obra...Gràcies pel post :)

    ResponderEliminar